GENER

El diàleg amb infants i adolescents

La conversa i el diàleg són les formes orals més habituals de comunicació humana. Ambdues són activitats que s'estructuren en torns de paraula que els interlocutors prenen de manera lliure però en les quals l’escolta i la informació transmesa pel llenguatge no verbal esdevenen crucials.

 

Com dialoguem amb els infants i amb els adolescents? En sabem prou? Sabem escoltar-los? O ens traeixen les expectatives d'allò que ens agradaria escoltar? Si us sembla bé, us en parlo una estona i després conversem sobre tot això.

 

A càrrec de: Maria Rosa Gil Juan. Doctora en Psicologia. Treballa com a psicopedagoga a l'EAP de Terrassa i com a professora associada a la UAB. El seu àmbit de recerca és l'alfabetització inicial i la didàctica de la llengua.

Dia: dimarts 20 de gener del 2015. 

Hora: 20.30h

 

 

FEBRER

És possible morir en pau?

Morir en pau significa, segons la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives,  viure el trajecte de morir reconciliat amb un mateix (intra), amb els altres (inter) i amb allò que es troba més enllà d’un mateix i dels altres (trans).  Sovint som testimonis d’aquest procés de reconciliació, a vegades en els contextos més inesperats. Atendre persones que s’estan morint és acompanyar-les cap  on elles volen anar i no cap on a nosaltres ens sembla que haurien d’anar.  El repte que ens plantegem, doncs, no és un repte tècnic, sinó, fonamentalment, ètic, inscrit en un marc d’extrema vulnerabilitat. Només un enfocament interdisciplinari i holístic pot intentar donar resposta a les necessitats  del malalt i dels seus familiars. Aquest acompanyament engloba les persones que estan al costat del malalt, perquè, com diuen els experts, per cada persona que mor hi haurà cinc afectats durant la resta de la seva vida.  

 

A càrrec de: Esther Valverde. Infermera de PADES Mataró i Xavier Busquet, metge de PADES Granollers. Autors del llibre "Aprendre a morir: vivències a la vora de la mort"

Dia: dimarts 17 de febrer del 2015

Hora: 20.30h

 

 

MARÇ

Dones al límit: la capacitat de resiliència en les dones

La resiliència  es descriu com la capacitat de les persones d’afrontar les adversitats i sortir transformades i/o enfortides de les experiències. Existeix molta literatura que ens explica la capacitat de resiliència de persones confinades en camps de concentració, situacions de guerra, o catàstrofes naturals però poc es parla del rol de les dones com a col·lectiu específic en aquests esdeveniments en els quals  han estat immerses.

 

Les dones, dins del context de la desigualtat de sexes, es troben sovint davant l’adversitat: situacions traumàtiques quotidianes (violències de gènere en diferents modalitats, sobreexplotacions laborals o socials,  sobresaturació per les exigències laborals i familiars,…) enfront de les quals han hagut de desenvolupar unes capacitats per poder resistir i en alguns casos, per sobreviure, a més d’haver de fer front  a la cura i protecció del seu entorn més pròxim. És per això que diem que les dones es poden considerar AGENTS ACTIUS DE RESILIÈNCIA. La proposta que us faig és fer visible aquesta realitat. 

 

A càrrec de: Maria Sánchez.  Psicòloga clínica-Psicoterapeuta d'adults i adolescents. Membre de la Secció de les Dones del Col·legi de Psicòlegs de Barcelona. Atenció psicològica a dones de víctimes de violència de gènere al Servei d'Atenció i Protecció a les Víctimes de la Fiscalia de Barcelona. Membre de la Societat Internacional de Psicoanàlisi i Psicoteràpia Relacional (IARPP)

Dia: dimarts 17 de març del 2015

Hora: 20.30h

 

 

ABRIL

Com construïm el sentit que té la vida per a nosaltres? Com es formen les nostres conviccions emocionals?

Des de petits anem reunint informació sobre com funciona el món: què en podem esperar i què no,  què és important i què secundari,  què m’agrada i què no... etc. Al contrari del que s’havia pensat, avui sabem que aquest procés de donar sentit a la vida succeeix en gran part a nivell emocional. Les emocions són la manera que tenim d’avaluar les situacions: si sento por és que estic avaluant que em trobo en una situació perillosa, si em sento content és perquè considero que la situació és bona per a mi. A diferència dels altres animals, els humans podem reaccionar de manera molt diferent davant d’un mateix estímul; per exemple, una persona pot tenir un atac de pànic a l’hora de parlar en públic i una altra ho pot viure amb una agradable sensació d’expansivitat en comunicar el que pensa. La història evolutiva dels humans, és a dir, la nostra progressiva diferenciació dels altres primats, ens ajudarà a entendre de quina manera cada persona construeix la seva manera particular de reaccionar emocionalment. 

 

A càrrec de: Ramon Riera.  Metge psiquiatre i psicoanalista. Autor del llibre "La connexió emocional" (també en versió castellana. Publicat en català i en castellà per Octaedro). President d'honor de la secció espanyola de la International Association for Relational Pychoanalysis and Psychotherapy. Membre del International Council de la International Association for Psychoanalytic Self Psychology.

Dia: dimarts 21 d'abril del 2015

Hora: 20.30h

 

 

MAIG

El repte de ser pares

La paternitat es un «ofici» meravellós… però té les seves complicacions. Què puc fer si el meu fill està deprimit? I si pateix assetjament escolar?  I si suspèn a l’escola? I si tinc poc  temps per estar amb ell/a? I si acabo de separar-me de la meva parella? I si no hi ha forma que faci cas? I si...?  Moltes vegades no és senzill trobar la manera adequada d’actuar.

 

En aquesta xerrada voldria compartir la meva experiència de trenta anys ajudant  pares, mares i fills a superar els seus problemes. No es tracta només de proposar una guia de consells per als diferents reptes als quals s’enfronten els pares, sinó que també és  una invitació a dedicar un temps a reflexionar sobre la paternitat, un ofici gens fàcil però d’una importància extraordinària.

 

“La vida és un camí de la dependència total a la independència total. I, per aconseguir-la, és fonamental el paper que hi exerceixen el pare i la mare”

 

A càrrec de: Joseph Knobel Freud.  Psicòleg clínic, psicoterapeuta i psicoanalista. Membre fundador i docent de l'Escola Clínica Psicoanalítica amb Nens i Adolescents de Barcelona. Membre de SEPYPNA. Vocal de la Junta Directiva de la Federación Española de Asociaciones de Psicoterapeutas (FEAP). Delegat de la FEAP a l'European Association for Psychotherapy (EAP). Autor de "Clínica psicoanalítica con niños" (en col·laboració) i "El reto de ser padres".

Dia: dimarts 19 de maig del 2015

Hora: 20.30h

 

 

JUNY

Algunes reflexions sobre la parella avui dia

En les relacions de parella convergeixen tres grans necessitats de l'ésser humà: ser acollit, la vinculació  amb una persona a qui jo estimi i que m’estimi  i l'exercici de la sexualitat.  Les relacions de parella són una  dimensió de la màxima importància en el desplegament de l'ésser humà una vegada arriba  a l’etapa de la vida que en podem dir la joventut adulta. Fàcilment es mostra aquesta gran importància que homes i dones atorguen a la parella  en el fet que, quan per les causes que siguin la parella es trenca, homes i dones solen cercar d'establir una altra relació  de parella, malgrat que l'experiència no hagi estat satisfactòria.

 

En el moment actual, però, les relacions de parella són difícils i les desavinences i ruptures, que sempre fan mal als  fills quan n'hi han,   estan a l'ordre del dia. Vivim en una societat altament individualista, on tothom reclama els seus drets i pensa poc en les seves obligacions, es demana el plaer immediat i els interessos propis i es rebutja en la mida del possible a  l'esforç de cara a l'altre. Endemés, si no hi ha un veritable  amor  sinó sols l’atracció sexual aquest amb el pas del temps es perd  aviat i es cerquen nous estímuls.  Cal una educació perquè la vida de parella repercuteixi en un creixement de la personalitat de cada un dels membres, i s'evitin el dolorosos fracassos cada vegada més freqüents. 

 

A càrrec de: Joan Coderch de Sans.  Doctor en medicina. Psiquiatre. Membre titular de la Sociedad Española de Psicoanalisis (SEP) de la qual ha estat president i de l'Assossiació Psicoanalítica Internacional. Exprofessor adjunt de la Universitat Central de Barcelona. Professor emèrit de la Univeritat Ramon Llull. Ha publicat diversos llibres, el primer "Psiquiatría dinámica" al 1975 i el darrer "Avances en Psicoanálisis Relacional" al 2014.

Dia: dimarts 16 de juny del 2015

Hora: 20.30h